L'emoció,
en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix
en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una
resposta psicològica positiva o negativa. És
un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient
que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que
desencadena conductes de reacció automàtica.
Les emocions són elements insubstituïbles en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.
Molts
psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs
fonamentals: el desvetllament fisiològic, l'expressió conductual i
l'experiència conscient.
Emocions
poden ser: la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic, la
sorpresa, l'acceptació, la curiositat, l'ansietat, l'avorriment, la
pietat, el ressentiment, la confusió, la decepció, la vergonya, la
gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la
gelosia, la malenconia, l'admiració...
ALGUNS DELS OBJECTIUS GENERALS PRETÉ L'EDUCACIÓ EMOCIONAL SÓN:
- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.
- Identificar les emocions dels altres.
- Desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions.
- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.
- Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives.
- Desenvolupar una major competència emocional.
- Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se.
- Adoptar una actitud positiva davant la vida.
Cada
cop més som conscients que educar nens i nenes no
vol dir omplir-los el cap de coneixements. S'ha demostrat que l'èxit en
els estudis o en el món laboral no garanteix una vida plena i feliç, i
que a l'hora d'enfrontar-se als veritables reptes de la vida, com
mantenir una relació estable, superar la pèrdua o educar un fill, de poc
serveix saber quina és la capital de Xile.
"Coneix-te a tu mateix i ho coneixeràs tot",
va dir Eugéne Fersen, considerat "Mestre de mestres" en els camps de la
Filodofia i la Ciència del segle XIX. Per això, si volem educar els
infants en al seva totalitat, perquè siguin responsables, autònoms, amb
autoestima i criteri propi, i que aprenguin que la seva felicitat no
depèn de res que hagin d'aconseguir, hem d'ensenyar-los a conèixer cada
fibra d'ells mateixos, cada pensament i cada emoció que els fan sentir
com són.
Descobrir què s’amaga al darrere d’allò que senten els donarà la clau per aprendre a sentir compassió, a perdonar,
a acceptar i estimar-se a ells mateixos i als altres. Els ajudarà a
entendre per què reaccionen i actuen d’una determinada manera i els
conduirà a la comprensió de que l’única cosa que els limita és la por;
la por a no ser acceptats, la por a no ser estimats, la por a no ser
millors, la por a estar sols, la por a no aconseguir el que desitgen...
Només es sentiran feliços quan comprenguin que són lliures de ser qui són, quan deixin de voler ser “més” (més intel·ligents, més ben plantats, més rics, més poderosos, etc.) i quan s’adonin que la seva vida és plena de possibilitats que només depenen d’ells mateixos.
L’educació emocional no consisteix en aprendre a dominar les emocions ni
a controlar-les, sinó en observar-les sense jutjar-les i utilitzar-les
per descobrir quins pensaments i creences sobre un mateix i els altres
fan que aquestes sorgeixin.
Saber com pensem i buscar les causes que han determinat la nostra manera de pensar fa
possible que puguem qüestionar si veritablement les coses són com
nosaltres les veiem o si la nostra percepció està distorsionada per
creences nascudes de les nostres experiències.
