Teoria de les emocions i l' autocontrol

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Les emocions són elements insubstituïbles en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.

Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: el desvetllament fisiològic, l'expressió conductual i l'experiència conscient. 

Emocions poden ser: la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic, la sorpresa, l'acceptació, la curiositat, l'ansietat, l'avorriment, la pietat, el ressentiment, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia, l'admiració...

ALGUNS DELS OBJECTIUS GENERALS PRETÉ L'EDUCACIÓ EMOCIONAL SÓN:

- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.

- Identificar les emocions dels altres.

- Desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions.

- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

- Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives.

- Desenvolupar una major competència emocional.

- Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se.

- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

Cada cop més som conscients que educar nens i nenes no vol dir omplir-los el cap de coneixements. S'ha demostrat que l'èxit en els estudis o en el món laboral no garanteix una vida plena i feliç, i que a l'hora d'enfrontar-se als veritables reptes de la vida, com mantenir una relació estable, superar la pèrdua o educar un fill, de poc serveix saber quina és la capital de Xile.

"Coneix-te a tu mateix i ho coneixeràs tot", va dir Eugéne Fersen, considerat "Mestre de mestres" en els camps de la Filodofia i la Ciència del segle XIX. Per això, si volem educar els infants en al seva totalitat, perquè siguin responsables, autònoms, amb autoestima i criteri propi, i que aprenguin que la seva felicitat no depèn de res que hagin d'aconseguir, hem d'ensenyar-los a conèixer cada fibra d'ells mateixos, cada pensament i cada emoció que els fan sentir com són.
Descobrir què s’amaga al darrere d’allò que senten els donarà la clau per aprendre a sentir compassió, a perdonar, a acceptar i estimar-se a ells mateixos i als altres. Els ajudarà a entendre per què reaccionen i actuen d’una determinada manera i els conduirà a la comprensió de que l’única cosa que els limita és la por; la por a no ser acceptats, la por a no ser estimats, la por a no ser millors, la por a estar sols, la por a no aconseguir el que desitgen...

Només es sentiran feliços quan comprenguin que són lliures de ser qui són, quan deixin de voler ser “més” (més intel·ligents, més ben plantats, més rics, més poderosos, etc.) i quan s’adonin que la seva vida és plena de possibilitats que només depenen d’ells mateixos.

L’educació emocional no consisteix en aprendre a dominar les emocions ni a controlar-les, sinó en observar-les sense jutjar-les i utilitzar-les per descobrir quins pensaments i creences sobre un mateix i els altres fan que aquestes sorgeixin.

Saber com pensem i buscar les causes que han determinat la nostra manera de pensar  fa possible que puguem qüestionar si veritablement les coses són com nosaltres les veiem o si la nostra percepció està distorsionada per creences nascudes de les nostres experiències.